'Abuelito dime tú'

* Bah, lo de siempre

No és el d'aquesta nit un partit determinant en l'esdevenidor del Barça 09-10. Ni pel fet d'obtenir un resultat rutilant a Mestalla tindrem més butlletes guanyadores en la carrera pel títol de Lliga ni davant una desfeta inesperada es podrà afirmar que el nostre favoritisme hagi patit cap minva. Com bé recordava ahir el nostre pastor, tot just som a la jornada 7 i encara n'hem de veure de tots colors.
Però és ben veritat que vèncer avui a Mestalla i deixar el segell del nostre millor futbol suposaria un primer i seriós avís a navegants: som aquí, juguem com els àngels i volem tornar-ho a guanyar tot. Qui ens vulgui seguir, que es prepari a fer-ho molt bé, perquè nosaltres no l'hi posarem fàcil.

El València d'Unai Emery, ridiculitzat l'any passat al Camp Nou però competitiu i torracollons en el duel de Mestalla, ens espera amb la navalla suïssa entre les dents, després que la Comissió Antiviolència hagi obligat el club del rat-penat a substituir les arengues bèl·liques per les moixaines de Johanna Spiry.

Tinc ganes de veure com respon l'equip a un repte d'exigència notable com aquest: virus FIFA, rival aguerrit -però amb llacunes defensives considerables, diguem-ho tot-, públic hostil, àrbitre merengon, entorn procliu a reequilibrar la classificació... Tinc ganes de veure si mantenim la fam. Tinc ganes de veure si persistim en el compromís.

Tinc moltes ganes de veure el Barça.

-----------------------------------------------------------------------------------------

No es el de esta noche un partido determinante en el devenir del Barça 09-10. Ni por el hecho de obtener un resultado rutilante en Mestalla tendremos más boletos ganadores en la carrera por el título de Liga ni ante una derrota inesperada se podrá afirmar que nuestro favoritismo haya sufrido merma alguna. Como bien recordaba ayer nuestro pastor, estamos en la jornada 7 y todavía las veremos de todos los colores.

Pero es bien cierto que vencer hoy en Mestalla y dejar el sello de nuestro mejor fútbol supondría un primer y serio aviso a navegantes: estamos aquí, jugamos como los ángeles y queremos ganarlo todo otra vez. Quien nos quiera seguir, que se prepare a hacerlo muy bien, porque nosotros no se lo pondremos fácil.

El Valencia de Unai Emery, ridiculizado el año pasado en el Camp Nou pero competitivo y tocahuevos en el duelo de Mestalla, nos espera con la navaja suiza entre los dientes, después de que la Comisión Antiviolencia haya obligado al club del murciélago a sustituir las arengas bélicas por las caricias de Johanna Spiry.

Tengo ganas de ver cómo responde el equipo a un reto de exigencia notable com este: virus FIFA, rival aguerrido -pero con lagunas defensivas considerables, digámoslo todo-, público hostil, árbitro merengón, entorno proclive a reequilibrar la clasificación... Tengo ganas de ver si mantenemos el hambre. Tengo ganas de ver si persistimos en el compromiso.

Tengo muchas ganas de ver al Barça.