Barça-Numància: stop tòpics

* Versión en español al final del texto

D'entrada, una declaració d'intencions: prometo que en aquesta prèvia del duel d'avui no utilitzaré l'adjectiu numantí. Si amb això he aconseguit que algú segueixi llegint haurà valgut la pena l'esforç de mirar de defugir el tòpic.

Què podem dir del nostre rival d'avui si no volem refugiar-nos en les arxiutilitzades referències a la migradesa del seu pressupost, a l'exigüitat dels seus recursos tècnics i a l'esplet de la seva capacitat de lluita i el seu ànim infatigable?

No al·ludirem al fet que el mateix autocar que els ha desplaçat des de les fredes ribes del Duero serà el que plantaran al bell mig del Camp Nou.

Ens estalviarem qualsevol referència al detall que el nostre adversari és el pitjor equip de la competició en camp contrari, amb un únic triomf aconseguit a la gàbia dels escopinyaires.

Tampoc ens aturarem a recalcar que la plantilla del Numància la formen només jugadors de l'Estat espanyol i que el seu jugador més mediàtic podria ser el recuperat Aranda.

Ni tan sols farem l'ullet a la història per recordar aquella eliminatòria de Copa en què els sorians es van convertir en el equipo de España fins al punt que molta gent es pensa que no només va plantar cara a aquell Barça del tardocruyffisme sinó que li va guanyar un dels partits de l'eliminatòria, cosa rotundament falsa (2-2 i 3-1).

En fi, com que no volem fer res d'això, ens limitarem a demanar als nostres brivalls que deixin en mal lloc el seu tècnic i ens obsequiïn amb el gol 5.000 del nostre equip a la Lliga.

--------------------------------------------------------------------------------

Para empezar, una declaración de intenciones: prometo que en esta previa del duelo de hoy no utilizaré el adjectivo numantino. Si con ello he conseguido que alguien siga leyendo habrá valido la pena el esfuerzo de intentar rehuir el tópico.

Qué podemos decir de nuestro rival de hoy si no queremos refugiarnos en las archiutilizadas referencias a la escasez de su presupuesto, a la exigüidad de sus recursos técnicos y a la abundancia de su capacidad de lucha y su ánimo infatigable?

No aludiremos al hecho de que el mismo autocar que los ha desplazado desde las frías orillas del Duero será el que plantarán en el Camp Nou.

Nos ahorraremos cualquier referencia al detalle de que nuestro adversario es el peor equipo de la competición en campo contrario, con un único triunfo logrado en la jaula de los berberecheros.

Tampoco nos detendremos en recalcar que la plantilla del Numancia la forman solo jugadores del Estado español y que su jugador más mediático podría ser el recuperado Aranda.

Ni tan siquiera guiñaremos un ojo a la historia para recordar aquella eliminatoria de Copa en que los sorianos se convirtieron en el equipo de España hasta el punto de que mucha gente piensa que no solo plantó cara a aquel Barça del tardocruyffismo sinó que le ganó uno de los partidos de la eliminatoria, cosa rotundamente falsa (2-2 y 3-1).

En fin, como no deseamos hacer nada de eso, nos limitaremos a pedir a nuestros brivalls que dejen en mal lugar a su técnico y nos obsequien con el gol 5.000 de nuestro equipo en la Liga.