El táctico de Pep, by Siso
*Sigue en castellano
Sempre es diu que el Barça és l'equip amb l'estil de futbol més definit del món des que a finals del 80 va arribar Johan Cruyff. El llibre d'estil del Barça es basa en el futbol d'atac, el 433, la possessió de la pilota, el joc posicional i la creativitat. Però hi han hagut parèntesis com Robson o Antic de futbol més directe, o Serra Ferrer -amb el que encara no sabem a què jugàvem-, i l'estil ha anat evolucionant amb els anys i amb cada entrenador. Amb el canvi de Rijkaard per Guardiola segueix el mateix llibre però amb innovacions:
En atac:
La responsabilitat de treure la pilota recau més en els centrals que s'obren gairebé com si fossin laterals. Els laterals esperen a l'alçada del mig defensiu. Els interiors i extrems baixen menys a rebre la pilota esperant a ¾ de camp on són més perillosos. Es veu molt menys a Xavi o Iniesta anant a rebre al costat de Puyol. En posició d'atac estàtic el Barça dibuixa pràcticament un 2-3-4-1. A més, quan la jugada arriba a ¾ el barça canvia a un dibuix assimètric, amb Alves d'extrem i Messi més centrat, prop de l'àrea. Aquesta variant explica els 37 gols que porta Messi aquesta temporada.
Creació de superioritats: Guardiola és amic i admirador de Lillo i es nota en aquest punt. Si els centrals no reben pressió segueixen avançant fins el mig camp, eliminant els davanters rivals en la tasca defensiva i creant superioritat numèrica al mig del camp amb un 4+1. Ja no veiem els centrals passar-se la pilota entre ells sense fi, si no els pressionen, pugen.
Atacs més curts i més joc en llarg: Tret de quan s'està guanyant i es vol refredar el partit, el barça és més vertical i usa més la passada llarga. Abans només Màrquez s'atrevia amb els desplaçaments en llarg, ara Piquè, Alves i fins i tot en algun cas Puyol donen passes en llarg, ja sigui als extrems oberts o en profunditat als davanters. Resultat: amb la mateixa possessió que abans s'arriba més vegades a posicions de perill.
Tot això s'acompanya de gran movilitat dels 5 jugadors d'atac amb ajudes constants, molts desmarcs de trencament que abans i on els interiors s'incorporen molt més a la rematada. Ara la segona línia aporta molts gols, en anys anteriors era testimonial. Aquí trobem la clau de la gran temporada d'en Xavi, que necessita més que ningú que els companys es moguin per brillar i marca més gols gràcies a la major arribada dels interiors. Els dos últims anys, en un barça on ningú es movia a dalt, en Xavi va estar discret.
Per últim, l'estratègia. El Barça ha passat de ser l'equip que malgastava més corners i faltes indirectes del món a ser un equip perillós en aquesta faceta gràcies a l'estratègia. Guardiola i Tito ho treballen bé i s'ha notat. No s'ha convertit el Barça en el millor equip a pilota parada, però ha millorat molt. I s'han fet gols importants de jugades clarament assajades (p.e.x el gol de Messi a Huelva o el gol de corner d'Henry a Lyon).
(La pissarra del Tito va funcionar a Huelva)
Defensivament:
Menor pressió: No s'aplica una pressió a tot el camp tant brutal com aplicava en els bons temps de Rijkaard. Es pressiona molt a dalt, però sobretot després de pèrdua de pilota i en pilotes dividides. En atacs estàtic del rival, el barça opta més que abans per replegar-se al seu propi camp, dibuixant fins i tot un 4-1-4-1.
Vinculat amb l'anterior punt, el Barça es replega molt més ràpid. Una ràpida transició atac defensa és una de les claus de la solidesa defensiva i dels pocs gols al contraatac que ha rebut el Barça aquest any.
A diferència de amb Rijkaard, les jugades a pilota parada es defensen en zona, tant corners com faltes. Defensar la pilota parada és un dels punts febles històrics del barça juntament amb els gols encaixats al contraatac on ja he comentat que s'ha millorat. Segueix sent un dels punts febles de l'equip, comprensible tenint molts jugadors de baixa estatura, però m'agrada la idea de la defensa zonal: millor ocupar bé l'espai que marcar malament.
(Corner defensat en zona que acaba en gol del Lyon)
Aquests canvis han contribuït a millorar el joc de l'equip tot i que segurament hi ha altres raons més importants com la clara millora en la condició física i la motivació de l'equip però m'agrada la tàctica i per això aquest article. Em deixo res de la tàctica?
Castellano:
Siempre se dice que el Barça es el equipo con el estilo de fútbol más definido del mundo desde que a finales del 80 llegó Johan Cruyff. El libro de estilo del Barça se basa en el fútbol de ataque, el 433, la posesión del balón, el juego posicional y la creatividad. Pero han habido paréntesis como Robson o Antic, ambos de fútbol más directo, o Serra Ferrer -con el que todavía no sabemos a qué jugábamos-, y el estilo ha ido evolucionando con los años y con cada entrenador. Con el cambio de Rijkaard por Guardiola sigue el mismo libro pero con innovaciones:
En ataque:
La responsabilidad de sacar el balón recae más en los centrales que se abren casi cómo si fueran laterales. Los laterales esperan más arriba en líne con el centrocampista defensivo. Los interiores y extremos bajan menos a recibir el balón esperando a ¾ de campo dónde son más peligrosos. Se ve mucho menos a Xavi o Iniesta yendo a recibir junto a Puyol. En posición de ataque estático el Barça dibuja prácticamente un 2-3-4-1. Además, cuando la jugada llega a ¾ el Barça cambia a un dibujo asimétrico con Alves de extremo y Messi más centrado, cerca del área. Esta variante explica los 33 goles que lleva Messi esta temporada.
Creación de superioridades: Guardiola es amigo y admirador de Lillo y se nota en este punto. Si los centrales no reciben presión siguen subiendo hasta el medio campo, eliminando los delanteros rivales de la defensa y creando superioridad numérica en la media con un 4+1. Ya no vemos los centrales pasarse interminablemente la pelota entre ellos, si no les presionan, suben.
Ataques más cortos y más juego en largo: Excepto cuando se está ganando y se quiere enfriar el partido, el Barça es más vertical y usa más el pase largo. Antes sólo Márquez se atrevía con los desplazamientos en largo, ahora Piqué, Alves, e incluso a veces Puyol tiran pases en largo, ya sea a los extremos abiertos o en profundidad a los delanteros. Resultado: con la misma posesión que antes se llega más veces a posiciones de peligro.
Todo esto se acompaña con una gran mobilidad de los 5 hombres de ataque con ayudas constantes, muchos más desmarques de rotura i con los interiores que se incorporan mucho más al remate. Ahora la segunda línea aporta muchos goles, en años anteriores su aportación era testimonial. Esta es la clave de la gran tempoarada de Xavi, que para brillar necesita más que cualquier otro jugador que sus compañeros se muevan mucho y anota más goles gracias a la mayor llegada de los interiores. En los dos últimos años, en un Barça dónde nadie se movia, Xavi estuvo discreto.
Por último, la estrategia. El Barça ha pasado de ser el equipo que malgastaba más corners y faltas indirectas del mundo a ser un equipo peligroso en esta faceta gracias a la estrategia. Guardiola y Tito la trabajan bien y se ha notado. No se ha convertido el Barça en el mejor equipo a pelota parada, pero ha mejorado mucho. Y se han marcado goles importantes de jugadas claramente ensayadas (p.e. el gol de Messi en Huelva o el gol de corner de Henry en Lyon).
Defensivamente:
Menor presión: No se aplica una presión en todo el campo tan fuerte como se aplicaba en los buenos tiempos de Rijkaard. Se presiona muy arriba, pero sobre todo tras pérdida de balón y en balones divididos. En ataques estático del rival, el Barça opta más que antes por replegarse en su propio campo, dibujando incluso un 4-1-4-1.
Vinculado con el anterior punto, el Barça se repliega mucho más rápido. Una rápida transición ataque defensa es una de las llaves de la solidez defensiva y de los pocos goles al contraataque que ha recibido el Barça este año.
A diferencia de con Rijkaard, las jugadas a pelota parada se defienden en zona, tanto corners como faltas. Defender las jugadas a balón parado es uno de los puntos débiles históricos del Barça junto con los goles encajados al contraataque. Sigue siendo uno de los puntos débiles del equipo, comprensible teniendo muchos jugadores de baja estatura, pero me gusta la idea de la defensa zonal: mejor ocupar bien los espacios que marcar mal.
Estos cambios han contribuido a mejorar el juego del equipo aunque seguramente hay razones más importantes como la clara mejora en la condición física y la motivación del equipo pero me gusta la táctica y por esto este artículo. ¿Me dejo algo del táctico?
01.09.10