England Stadiums
Degut a un conjunt de fets desafortunats, no he pogut planejar les meves vacances d'estiu i he acabat visitant un parell d'amics a Anglaterra (Manchester i Londres). No sóc molt amant de fer turisme o de visitar museus, i no m'agrada fingir que m'agrada, així que després de visitar mínimament els atractius turístics perquè no sigui dit, m'he dedicat a fer turisme cultural del bo:
Old Trafford. No sé si era l'aire fred d'agost que travessava el pit però no vaig poder evitar que se'm posés gallina de piel al visitar Old Trafford. Es respira un aire de grandesa al ambient. Hi arribes per un carreró que es diu Avinguda de Sir. Matt Busby, plena de botigues i bars amb els colors del Utd. En arribar, el primer que veus és el memorial de Munich, una estatua a Sir Matt Busby y una estàtua a Best, Law i Charlton, la trinitat del ManU. El respecte a les seves llegendes és immens. La botiga és enorme, plena de clients, i amb qualsevol cosa que et puguis imaginar per comprar del Utd. Fotos:
Law, Best Chalrton, al fons estàtua de Busby.
Memorial Munich
Stamford Bridge. L'estadi del Chelsea curiosament està al barri de Fulham tot i que molt a prop de Chelsea. No és molt gros ni molt maco i no tenen estàtues, però si moltes fotosgrans dels seus antics jugadors. L'única cosa especial, és que hi ha un Hotel enganxat a l'estadi. La botiga del club és força gran i activa.
Hotel a Stamford Bridge
Craven Cotage. L'estadi del Fulham és el típic anglès de quatre graderies que de fora sembla una casa més. La botiga era petita i estava buida, jo era l'únic (potencial) client. A l'entrada tenien una estatua de Johnny Haynes i en una de les portes hi havia un homenatge improvisat a Robson amb bufandes, poemes, flors... pell de gallina de nou.
Ofrenas a Robson
Estadi del Fulham de fora. Com qualsevol carrer anglès.
Botiga del Fulham, totalment buida en contrast amb les del ManU o Chelsea. M'hauria d'haver endut una samarreta d'en Hangeland...
Upton Park. Vaig anar a veure el West Ham Utd – Napoli. L'estadi és bastant mediocre i el partit més (0-1) aborrídissim. Vaig aprofitar per “observar” en Lavezzi (chupón y fallón) y Hamsik (bon toc de pilota i físic pero massa alt per jugar de mig ofensiu) i Carlton Cole (un Kanouté en potencia). A destacar l'afició del Nàpols: hi havia 3.000 ultres que s'havien desplaçat de Nàpols a Londres... ¡per veure un partit amistós! I no van parar d'animar tot el partit super fort. La del West Ham no animava tant, però molt destacable que gairebé el 50% de l'afició anava amb la samarreta del seu equip. En el cas del Barça, només veus un percentatge similar en una final, mai en un partit de lliga i menys en un amistós. No mereix foto.
Wembley: L'endemà feien la Comunity Shield, ManU vs. Chelsea. M'hi vaig arribar i vaig poder adquirir una entrada a la reventa per 40 lliures. Wembley és el millor estadi on he estat mai. Ja ho hauria de ser tinguent en compte que va costar 1.200 milions (no sé si d'euros o lliures). És gairebé tant gran com el Camp Nou però molt i molt més modern: tenen escales mecàniques per pujar a la teva graderia! botigues d'apostes dins del camp, parades de menjar molt més modernes, portes totalment automàtiques (no cal un home a cada entrada), graderia coberta, restaurants, i suposo que molts boxes vips. Aquest partit si que va estar bé (2-2, Chelsea va guanyar a penals). El camp a rebentar, amb aficions entregades i una posada en escena espectacular. Molta animació per part d'ambdues aficions, sobretot la del Chelsea. Res a veure amb la sosa Supercopa. Futbolísticament, em quedo amb el partit que va fer Nani fins a la seva lesió. Ningú del ManU donava un duro per aquest tio i va fer un partidàs. També bon partit de Malouda, Carvhalho i Rooney. Casualment, al estar al costat dels aficionats del Chelsea vaig descobrir que feien un càntic que començava amb “Ziga Zaga”, després de googlejar he trobat aquests enllaços que expliquen els seus orígens. Això confirma que Guardiola és un malalt tant gran del futbol que quan era jugador sabia més càntics que els propis aficionats....Destacar que tant abans de l'inici d'aquest partit com el del West Ham es va fer un minut d'aplaudiment per Bobby Robson, molt emotiu.
Posada en escena espectacular.
Emirates Stadium: Per acabar vaig fer un tour a l'estadi de l'Arsenal. Si no fos perquè és realment petit i es veu realment petit (60.000) estaria també per davant del Camp Nou. Problemes amb l'ajuntament d'Islington i els veïns van impedir que el fessin més gran (s'emplena sempre). És com Wembley però més petit (el va dissenyar la mateixa empresa i s'assemblen molt). És també molt més modern que el nostre atrotinat estadi. Seients amples i encoixinats, escales mecàniques, boxes vip a punta pala, “Club Diamond” de 25.000 lliures a l'any, multitud de funcionalitats i una botiga força gran i moderna.
(Curiosament, en un estadi amb tant luxe i detall com l'Emirates, la pissarra on Wenger dona les instruccions està dibuixada a mà!)
Després de veure món, penso que el Barça es mereix un estadi nou i estic d'acord amb els de l'illa Barçalona que el projecte de Foster no soluciona molts problemes. No augmenta la capacitat substancialment, ni pots modernitzar l'estadi apedaçant un estadi vell (sempre aniràs endarrerit en infraestructura), ni augmenta les possibilitats d'ingressos extraordinaris (Match Day, activitats paral·leles, Clubs exclusius i boxes, etc.), ni es podrà millorar el tema de l'accés. D'altra banda, el projecte de l'Illa Barçalona segurament és impossible de realitzar però s'hauria de buscar una alternativa millor al projecte de Foster. No té sentit gastar-se 300 milions d'euros per fer l'estadi més bonic de fora si tota la resta no millora o millora poc, especialment el tema dels ingressos i la capacitat.
També m'ha impactat el respecte a les llegendes dels seus clubs. Entenc que al Camp Nou no hi hagi una estàtua de Cruyff o de Nuñez, perquè encara són personatges massa recents (tot i que des del meu punt de vista quan s'hagin mort o siguin molt vells se'n mereixerien una, com també Laporta i Stoitchkov), però com pot ser que no hi hagi ni una estatua d'en Kubala? O una foto en gran del Barça de les Cinc Copes com al camp del Chelsea? No creieu que algun jugador o equip mític hauria d'estar homenatjat? Per construir el futur és important tenir mites i referents del passat.
I per últim, hauríem de prendre exemple de l'afició anglesa amb el tema d'anar al camp amb els colors de l'equip. Tampoc m'han impressionat molt a l'hora d'animar, ens superen, sí, però com l'afició del Barça a la final de la Champions no he vist mai res semblant, estan a milers de quilòmetres de la que és la millor afició del món: els aficionats del Barça no tribuneros, de 20 a 35 anys, que no tenim abonament però anem a les finals perquè als nostres tiets, tietes, pares i avis els fa mandra.
CASTELLANO:
Debido a un conjunto de hechos desafortunados, no he podido planear mis vacaciones de verano y he acabado visitando un par de amigos en Inglaterra (Manchester y Londres). No soy muy amante de hacer turismo o de visitar museos, y no me gusta fingir que me gusta, así que tras visitar mínimamente los atractivos turísticos , me he dedicado a hacer turismo cultural del bueno:
Old Trafford. No sé si era el aire frío de agosto que atravesaba mi pecho pero no pude evitar que se me pusiera gallina de piel al visitar Old Trafford. Se respira un aire de grandeza allí. Llegas por un callejón que se llama Avenida Sir Matt Busby, llena de tiendas y bares con los colores del Utd. Al llegar, lo primero que ves es el memorial de Munich, una estatua a Matt Busby y una estatua a Best, Law y Charlton, la trinidad del ManU. El respeto a sus leyendas es infinito. La tienda es enorme, llena de clientes, y con cualquier cosa que te puedas imaginar por comprar del Utd.
Stamford Bridge. El estadio del Chelsea curiosamente está en el barrio de *Fulham pese a que está muy cerca de Chelsea. No es muy grande ni muy guapo y no tienen estatuas, pero si muchas fotos grandes de sus antiguos jugadores. Lo único especial, es que hay un Hotel enganchado al estadio. La tienda del club es bastante grande y activa.
Craven Cotage. El estadio del Fulham es el típico inglés de cuatro gradas que de fuera parece una casa más. La tienda era pequeña y estaba vacía, yo era el único (potencial) cliente. A la entrada tenían una estatua de Johnny Haynes y en una de las puertas había un homenaje improvisado a Robson con bufandas, poemas, flores... piel de gallina again.
Upton Park. fui a ver el West Ham Utd – Napoli. El estadio es bastante mediocre y el partido más (0-1) aburrídisimo. aproveché por “ojear” a Lavezzi (chupón y fallón), a Hamsik (buen toque de pelota y físico pero demasiado alto par jugar de medio ofensivo) y Carlton Cuelo (un Kanouté potencia). A destacar la afición del Nápoles: había 3.000 ultras que se habían desplazado de Nápoles a Londres... por ver un partido amistoso! Y no pararon de animar en todo el partido a gran volumen. La del West Ham no animaba tanto, pero muy destacable que casi el 50% de la afición iba con la camiseta de su equipo. En el caso del Barça, sólo ves un porcentaje similar en una final, nunca en un partido de liga y menos en un amistoso.
Wembley: El día siguiente se jugaba la Comunity Shield, ManU vs. Chelsea en Wembley. Me acerqué y pude adquirir una entrada en la reventa por 40 libras. Wembley es el mejor estadio dónde he estado nunca. Y tiene que serlo teniendo en cuenta que costó 1.200 millones (no sé si de euros o libras). Es casi tanto grande como el Campo Nuevo pero mucho, mucho más moderno: tienen escaleras mecánicas para subir! tiendas de apuestas dentro del campo, quioscos de comida mucho más modernos, puertas totalmente automáticas (no hace falta una person en cada entrada), gradas cubierta, restaurantes, y supongo que muchos boxes VIPs. Este partido si que estuvo bien (2-2, el Chelsea ganó a penaltis). El campo a rebentar, con aficiones entregadas y una puesta en escena espectacular. Mucha animación por parte de ambas aficiones, sobre todo la del Chelsea. Nada que ver con la sosa Supercopa. Futbolísticamente, me quedo con el partido que hizo Nani hasta su lesión. Nadie del ManU daba un duro por este tio pero hizo uno partidazo. También buen partido de Malouda, Carvhalho y Rooney. Casualmente, al estar junto a los forofos del Chelsea descubrí que tienen un cántico que empieza co “Ziga Zaga”, tras googlear he encontrado estos enlaces que explican sus orígenes. Esto confirma que Guardiola es un enfermo tan grande del fútbol que cuando era jugador sabía más cánticos que los propios aficionados....Destacar que tanto antes del inicio de este partido como el del West Anzuelo se hizo un minuto de aplauso por Bobby Robson, muy emotivo.
Emirates Stadium: Par acabar hice un tour por el estadio del Arsenal. Si no fuera porque es realmente pequeño y se ve realmente pequeño (60.000) estaría también por delante del Camp Nou. Problemas con el ayuntamiento de Islington y co los vecinos impidieron que lo hicieran más grande (siempre lleno). Es como Wembley pero más pequeño (lo diseñó la misma empresa y son muy parecidos). Mucho más moderno que nuestro viejo estadio. Asientos anchos y almohadillados, escaleras mecánicas, boxes VIP a punta pala, “Club Diamond” de 25.000 libras al año, multitud de funcionalidades y una tienda bastante grande y moderna.
Tras ver mundo, pienso que el Barça se merece un estadio nuevo y estoy de acuerdo con los de Illa Barçalona en que el proyecto de Foster no soluciona muchos problemas. No aumenta la capacidad sustancialmente, ni puedes modernizar el estadio a base de parches (siempre irás atrasado en infraestructura), ni aumenta las posibilidades de ingresos extraordinarios (Match Day, actividades paralelas, Clubes exclusivos y boxes, etc.), ni se podrá mejorar el tema del acceso. Por otro lado, el proyecto de la Illa Barçalona seguramente es imposible de realizar pero se debería buscar una alternativa mejor a lo de Foster. No tiene sentido gastarse 300 millones de euros par hacer el estadio más bonito por fuera si todo lo demás no mejora o mejora poco, especialmente el tema de los ingresos y la capacidad.
También me ha impactado el respeto a las leyendas de sus clubes. Entiendo que en el Camp Nou no haya una estatua de Cruyff o de Nuñez, porque todavía son personajes demasiados recientes ( perse a que desde mi punto de vista cuando se hayan muerto o sean muy viejos se merecerían una, como también Laporta y Stoitchkov), pero como puede que no haya ni una esátua de Kubala? O fotos grandes del Barça de las Cinco Copas como hacen en Chelsea? No creéis que algún jugador o equipo mítico debería tener su homenaje en nuestro estadio? Par construir el futuro es importante tener mitos y referentes del pasado.
Y por último, deberiamos tomar ejemplo de la afición inglesa con el tema de ir al campo con los colores del equipo. Tampoco me han impresionado mucho a la hora de animar, nos superan, sí, pero como la afición del Barça en la final de la Champions no he visto nunca nada parecida, están a miles de kilómetros de la que es la mejor afición del mundo: los aficionados del Barça no tribuneros, de 20 a 35 años, que no tenemos abono pero vamos a las finales porqué a nuestros tiets, tietes, padres y abuelos les da pereza.
01.09.10