Motta: No Future (o 'El fiestero se estrellará en el Inter')

La versión en castellano se encuentra aquí, que sino ésto iba a quedar más largo que un tomo de Cerebus (?)

Versió en català - La versió original en llatí (?) me la guardo

Nota preliminar

Aquest post en principi no anava a ser tal, sinó part del torneig de debat impulsat per Força. Hem acordat de posar-lo ara; amb l'Inter a la vista cobra més rellevància. Finalment he debutat (?) I abans que fes un any des que vaig començar a comentar, mira...

‘Si m'enganyes una vegada, és culpa teva, si m'enganyes dues vegades, és culpa meva'
Proverbi àrab

2001-2002

A la mediocritat imperant en el nostre club, un prometedor migcampista anomenat Thiago Motta comença a jugar amb el primer equip. Té tècnica, però destaca per una cosa molt poc present en els nostres jugadors (i no només és el ser esquerrà) ... lluita. Ens dóna un plus d'agressivitat al migcamp; pot donar tardes de glòria. Si algun dia sortim del pou, pot ser el nostre Roy Keane.

Aquí on el veuen pintava pa crack

Maig 2003

Acaba la que segurament sigui la pitjor temporada de la història del Barça; estertors de la nefasta gestió de Gaspart, el gol de Zalayeta que (gairebé) celebro, i una Eurolliga de bàsquet que no em consola. Per si fos poc, Enric Reyna, president de la junta gestora, es creu que és president de ple dret; en el seu teatral comiat mostra tres sobres que segons ell salvarien al club (?) Rumors de tot tipus sobre el seu contingut, inclosos alguns noms propis .. com Thiago Motta.

Realment volien fer caixa amb ell? Amb el poc bo que tenim, no podem prescindir de Motta; en altres circumstàncies podria plantejar-se, per descomptat, però no ara, no en el nostre pitjor moment, amb un equip ple de jugadors mediocres, i en un estat en què ens pagarien molt menys del que val. Espero que la directiva que surti d'aquestes eleccions construeixi l'equip sobre jugadorassos com ell. Això sí, espero que doni un pas endavant; ha d'aprofitar aquesta nova era per a això.


Juny 2004

Motta es fa notar ... en el pitjor sentit Deixant el mòbil i les dades d'un antic ligue a un col lega que no té millor ocurrència que (presumptament, és clar) assetjar-la, mira que bé. És clar que després de tot, sembla que l'únic responsable sigui Óscar López. Fins a quin punt va estar ficat Motta en això? Vull pensar que tot va ser cosa d'aquell lateral normalet i no d'un jugador amb un potencial enorme.

Però segueix sense donar el pas endavant, i aquesta classe de notícies em fan sospesar si realment el noi vol donar-lo.


Mitjans 2005

Nota mental (vive Parker Lewis): definitivament, el xaval és molt propens a les lesions. S'ha passat lesionat gairebé tota la temporada, no és culpa seva, però no és precisament un punt a favor.

Tot i així, encara confio en el seu potencial ... i no sóc l'únic. Coneixia molt pocs culers que coincidissin en la meva admiració per Motta, però per aquesta època descobreixo la blogosfera futbolera. Articles interessants, però sobretot una legió de comentaristes, entre ells un tal el_confident que des dels comentaris del bañeresblog, perarnaublog i palenzuelablog (?) defensa a capa i espasa a Motta i fins i tot l'anomena 'déu del futbol' (o ho vaig somiar?) Motta (encara) no és un déu del futbol, però té el potencial per a això.


Finals 2006

S'obren els famosos sobres d'Enric Reyna (el contingut semblava anava a ser llegenda urbana): efectivament, Motta estava en els sobres, però no per ser venut per una pasta, sinó per a ser canviat a pèl al Milan per José Mari (sí, José Mari va jugar al Milan; va succeïr, per increïble que sembli).

Una operació ridícula, però ... en aquells moments penso que si realment ens haguessin pagat una pasta per ell, potser hauria estat el millor. Hem guanyat Lliga i Champions, i Motta ha tingut un paper molt secundari. S'ha acomodat?



Febrer 2007

Després de la monumental Rajada del nubi Eto'o contra els' companys' que no fan més que rascar-se l'entrecuix (amb Ronaldinho al capdavant), Motta fa que s'abracin. Què bonic, quina emoció (?)

‘Així m’agrada, una abraçada i bon rotllo, o ens treuen el Frankie i s’ha acabat el xollo’

Cada cop abunden més els rumors de gresca i caxondeo al vestidor, especialment per part del clan brasiler. Que cadascú faci el que vulgui en la seva vida privada ... mentre no afecti el seu rendiment professional. Motta, estàs pel que has d'estar?

Però el pitjor encara estava per arribar.

8 Març 2007

Motta il localitzable. Sí, un futbolista professional il·localitzable. Problemes personals, diu. Més li val tenir una bona explicació, o està acabat com a futbolista.


14 Març 2007

Torna després de 5 (si, cinc) dies d'absència, sense cap raó vàlida

"Seré bo, suchuru (?)"

S'ha acabat, ha esgotat totes les possibilitats; per part meva, ja li he posat la creueta. Per bo que sigui, faci el que faci, un tipus que pot tenir-ho tot però amb ja gairebé 25 anys es comporta com un irresponsable no té lloc en el futbol professional. Potser pugui ser l’estrelleta d'algun equipillo en el qual li riguin les gràcies, però no en un gran, no al Barça. Espero que mai no torni a vestir nostra samarreta. FORA.


Estiu 2007

Qui ho anava a dir; l’Atlético pica i se l’emporten. Cobrem un milió d'euros, que vist el vist cal donar per bons davant la perspectiva que pogués continuar al club. Després del que ha fet al club, i sobretot, del que NO ha fet i podia haver fet, no puc desitjar-li sort.

Estiu 2008

Balanç de Motta a l’Atleti: fracàs i lesió, que estrany (?)

El fitxa un equip amb poc a perdre, el Genoa; ja no jugarà a cap club de més rang, segur. A ‘baldosear’ per aquests camps de Júpiter. Al Genoa potser arribi a ser l'estrelleta, el borni al país dels cecs, però cap gran tornarà a picar.


Avui

Després d'una bona temporada (o això diuen; aquesta temporada gairebé no veig els partits més importants de la Serie A), Motta fitxa per l'Inter de Mourinho. Sens dubte el (brillant) portuguès creu poder recuperar-lo. Però Mou hauria d'haver après que no pots ajudar a qui no vol que l'ajudin, vive Adriano.

‘Podies haver estat el Gattuso brasuca. Sense (?) que valgui'

Avui tot són flors i violes, però el fet és que Motta no durarà molt en un club de primer ordre, on no li bastarà amb el seu talent com a Genoa. Trigarà més o menys, però un jugador amb professionalitat nul·la no pot triomfar en un gran. No es pot confiar que Motta canviï: el lleopard mai perd les seves taques.

Gashina de piel: gràcies al torneig de debat de Força, em vaig decidir a debutar (?) com a postejador al YOYA, per fi (bueh, només m'ha costat un any; començar a comentar em va costar tres...)
Hay que sejir trafajando: post millorable, ‘pa que nos vamos a engañar’.